història

  • L’embrió de l’Assemblea

    En aquesta data, 1.300 persones celebren al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l’Estat Propi, fruit del treball per a configurar una entitat transversal i apartidista que sigui hereva del moviment de les consultes populars sobre la independència. La Conferència nomena una direcció provisional que s’ha d’encarregar de constituir i fer créixer l’Assemblea Nacional Catalana en el termini d’un any.

  • Assemblea Constituent

    El Palau Sant Jordi és l’escenari del naixement de l’Assemblea. Després d’un any d’extensió al territori amb nombrosos actes i la creació de centenars d’assemblees territorials, 7.000 persones participen en l’assemblea constituent de l’ANC. L’objectiu és unir l’independentisme des de la societat civil. El full de ruta que s’aprova preveu de celebrar la Marxa cap a la Independència i culminar-la amb una gran manifestació a Barcelona l’Onze de Setembre.

  • Eleccions al Secretariat Nacional

    Els socis escullen la direcció de l’ANC que encapçalarà l’entitat durant un any i s’encarregarà de fer complir el full de ruta aprovat. Carme Forcadell, la més votada, es converteix el 22 d’abril en presidenta de l’Assemblea, càrrec que deté fins al 16 de maig del 2015, després de complir el màxim de tres mandats establert pels estatuts de l’entitat.

  • La primera gran manifestació per la independència

    Sota el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», una marea humana omple Barcelona en la manifestació més multitudinària de la història del país. L’aleshores presidenta del Parlament, Núria de Gispert, rep una delegació de l’Assemblea, que demana «que s’iniciï el procés de secessió de l’Estat espanyol». La mobilització suposa la culminació de la Marxa cap a la Independència, que arrenca el 30 de juny i omple l’estiu d’actes arreu del territori.

  • Eleccions al Parlament de Catalunya

    La històrica manifestació de l’Onze de Setembre modifica el mapa polític català i desemboca en unes eleccions anticipades. El 25-N suposa el pas d’un Parlament autonomista a un de sobiranista, amb una àmplia representació de partits favorables a la celebració d’una consulta sobre la independència de Catalunya.

  • Via Catalana cap a la Independència

    L’ANC organitza una immensa cadena humana de 400 quilòmetres que ressegueix Catalunya des del Pertús fins a Alcanar per a reclamar la independència. És el resultat de mesos de treball arreu del territori, amb diversos actes i campanyes per a empènyer el procés i assegurar l’èxit de la Via. A la capacitat de mobilització de l’any anterior s’afegeix la capacitat logística i organitzativa per a assegurar la presència de gent en tots els trams de la cadena. En el seu discurs, Forcadell reclama a les institucions que «convoquin la consulta sense dilacions ni pèrdues de temps».

  • Acord pel 9-N

    Tres mesos després de la Via Catalana, el Govern i la majoria parlamentària formada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP anuncien l’acord sobre la data i la pregunta per a celebrar el 9 de novembre de 2014 la consulta sobre la independència de Catalunya.

  • La gran V

    Més d’1.800.000 persones, segons fonts oficials, omplen el cor de Barcelona en una immensa demostració de força per a fer inevitable el 9-N. Els participants formen un mosaic senyera i una gran V de Votar, de Voluntat i de Victòria, i omplen la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal. La mobilització s’emmarca en la campanya unitària «Ara és l’hora», formada per l’ANC i Òmnium Cultural per tal de guanyar la consulta.

  • Acte de sobirania

    Una xifra de 2.305.290 persones desafien les amenaces i el discurs de la por de l’Estat espanyol i participen democràticament en la consulta sobre la independència. Més d’un 80% voten a favor d’un estat independent. El 9-N esdevé històric; però, malgrat tot, continua mancant un mandat democràtic clar a favor de la independència. Davant la impossibilitat de dur a terme un referèndum pactat, només queda la via de les eleccions plebiscitàries.

  • Relleu a la presidència de l'entitat

    Jordi Sànchez relleva Carme Forcadell en la presidència de l’ANC en ser escollit pels membres del Secretariat després de la votació dels socis, segons estipulen els estatuts de l’entitat.

  • Omplir la independència de contingut

    Amb la Via Lliure a la República Catalana, una marea humana omple l’avinguda Meridiana fins a les portes del Parlament. La mobilització es divideix en deu eixos relatius als valors sobre els quals s’ha de fomentar el nou país que cal construir, com la regeneració democràtica o l’equilibri territorial, i converteix definitivament en plebiscitàries les eleccions del 27-S.

  • Guanya la independència

    Les forces amb un programa clarament independentista (Junts pel Sí i la CUP) aconsegueixen amb una participació històrica la majoria absoluta en sumar setanta-dos diputats i un 48 % dels vots contra el 39 % dels vots obtinguts per partits clarament alineats amb el no a la independència. Aquest és un clar mandat democràtic per a iniciar el procés de construcció de la República Catalana.

  • El Parlament de Catalunya anuncia d’una manera solemne la Declaració d’inici del procés de creació de l'Estat català en forma de república

    El Parlament aprova la resolució dels grups parlamentaris Junts pel Sí i la CUP, a través de la qual la cambra catalana declara «l’inici del procés de creació de l’Estat català independent en forma de república». Un dels punts destacats del text aprovat és el que avisa que el Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol ni, en particular, del Tribunal Constitucional. La resolució també estableix l’obertura d’un procés constituent «no subordinat» i detalla els temes amb què el futur Govern complirà només la legislació catalana.

  • Acord de govern

    Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 i d’un procés de negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, en què les entitats sobiranistes com l’ANC vetllen per l’entesa, el dissabte 9 de gener s’anuncia l’acord entre ambdues formacions. Aquest acord fa que l’endemà, el diumenge 10 de gener (just un dia abans de la data límit legal per a elegir president) l’alcalde de Girona i diputat de Junts pel Sí, Carles Puigdemont i Casamajó, sigui investit 130è president de la Generalitat en la primera votació. D’aquesta manera, Catalunya engega el procés cap a la creació de la República Catalana.

  • A punt per a la República Catalana de tothom

    L’Onze de setembre de 2016 marca l’inici d’una nova etapa amb la mobilització a cinc punts del territori (Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona) que mostra al món que som un país que batega a punt per esdevenir un nou estat.

    És la Diada on ens sentim legitimats, després de les eleccions del 27-S de 2015, que van culminar amb el primer Parlament independentista de la nostra història. Perquè som sobirans, som la República Catalana en un últim punt de construcció.

  • L’onada continua

    Encara queda camí per fer. L’ANC continua treballant per garantir la mobilització, ampliar la majoria social favorable a la independència i començar a imaginar, col·lectivament, com ha de ser el país que estem construint. Hi ha molta feina per a tots si volem ampliar l’onada democràtica cap al Referèndum i fer realitat la República Catalana de tothom.